“Cuando hay un porqué vivir, se soporta cualquier cómo”, sentenciaba Frankl.
La inspiració bàsica de Frankl procedeix de la seva experiència en els camps de concentració. Al observar-se a sí mateix i a altres presos, va veure que les persones, en situació de patiment extrem, poden desaparèixer i degradar-se o, per el contrari, treure el millor de sí mateixes.
A continuació esmento diferents relats extrets d'aquesta pàgina http://www.logoforo.com/logoterapia-para-principiantes-la-vida-de-viktor-frankl/. És un blog dedicat a la logoterapia de Viktor Frankl i a la psicologia existencial.
"A pesar del primitivismo físico y mental imperantes a la fuerza, en la vida del campo de concentración aún era posible desarrollar una profunda vida espiritual. No cabe duda que las personas sensibles acostumbradas a una vida intelectual rica sufrieron muchísimo (su constitución era a menudo endeble), pero el daño causado a su ser íntimo fue menor: eran capaces de aislarse del terrible entorno retrotrayéndose a una vida de riqueza interior y libertad espiritual. Sólo de esta forma puede uno explicarse la paradoja aparente de que algunos prisioneros, a menudo los menos fornidos, parecían soportar mejor la vida del campo que los de naturaleza más robusta"
“Los que estuvimos en campos de concentración recordamos a los hombres que iban de barracón en barracón consolando a los demás, dándoles el último trozo de pan que les quedaba. Puede que fueran pocos en número, pero ofrecían pruebas suficientes de que al hombre se le puede arrebatar todo salvo una cosa: la última de las libertades humanas -la elección de la actitud personal ante un conjunto de circunstancias- para decidir su propio camino… Fundamentalmente, pues, cualquier hombre podía, incluso bajo tales circunstancias, decidir lo que sería de él -mental y espiritualmente-, pues aún en un campo de concentración puede conservar su dignidad humana."
En aquests dos relats es mostra una mica la idea daquest autor expressada per les seves paraules.
Per acabar amb aquesta entrada afegeixo un relat d'aquest autor que m'ha agradat molt i on explica la seva sensació un dia després de ser alliberat i poder sortir amb vida del camp de concentració.

Ens veiem a classe!
Fa uns anys, vaig llegir El hombre en busca del sentido. És un llibre molt interessant, que convida a una reflexió profunda de la vida, conmou i emociona. No vaig assitir a la classe on vau tractar el tema i veure aquesta entrada m'ha cridat molt l'atenció.
ResponderEliminarCom ja expliques, Frankl va demostrar a través de la seva experiència que en situacions límits on existeix el dolor, la vida continúa tenint sentit.
Durant la seva estància als camps de concentració, el seu objectiu era viure i poder retrobar-se amb els seus familiars, amics, companys... Quan va ser alliberat, l'esperava altra vida completament diferent a la que en aquell moment desitjava. Davant situacions complicades i/o horribles presents, no podia refugir-se en el passat. Va haver de lluitar i trobar altre sentit a la vida. Viure amb intenció.
Buscant informació, he trobat un vídeo on Frankl va ser entrevistat. És en anglès, però l'adjunto per si és del vostre interès.
http://www.youtube.com/watch?v=9EIxGrIc_6g&feature=related
Fins aviat!
I moltes gràcies per tota la teva informació Elisabet!
Fantàstic apunt, Elisabet!
ResponderEliminarI magnífica aportació la teva, també, Laura!
Hola Elisabet,
ResponderEliminarLa teva publicació m'ha agradat molt, ja que fa temps vaig llegir el llibre que has esmentat de Viktor Frankl i em va impressionar molt. Les narracions que trobem al llibre són fortes, ja que l'experiència del camp de concentració és de les més dures que poden existir. Però a partir d'aquesta narració pots copsar la idea principal que Frank intentava transmetre, davant de qualsevol situació, per molt complicada que sigui, sempre podem continuar endavant gràcies al sentit que li donem a la vida.
Certament aquest llibre és un dels que més m'ha impactat, és per això que us el recomano. Ens permet fer una gran reflexió interior, a partir de la qual ens podem adonar de les nostres actuacions i sentiments, com també de quin sentit li donem a la nostra vida...
Fins aviat!